Compartim experiència romànica contemporània

Som la xarxa emocionant de monestirs i esglésies romàniques del Berguedà, de primer nivell a Catalunya.


2a Biennal Romànic Berguedà, imatges que pregunten: patrimoni, paisatge, gent

Artesanal. Emocionant. Internacional. Diferent. Creïble.
La segona Biennal Romànic Berguedà està oberta als monestirs de Sant Llorenç, Santa Maria de Lillet i les esglésies de Sant Quirze de Pedret, Sant Vicenç d’Obiols, Sant Vicenç Rus i Sant Sadurní de Rotgers.
Amb una extraordinària exposició de fotografia sobre imatges que pregunten, un ampli programa d’activitats i visites guiades.
A l'estiu 2021, cultura viva a les comarques tan o més important que la centralitzada a les grans ciutats.
Cultura saludable per la vida intensa i compartida.


Art d’ara - Monestir de Santa Maria de Lillet - Estiu 2020

Les imatges faciliten experimentar l'emoció intensa de l'acte que torna, el mil·lenari monestir, a les arts d'ara amb l’exposició Infinitum: perquè l’eternitat? d’en Cesc Serrat i el concert d’inauguració amb La Melanzana Ensamble. 
Aquest monestir romànic respira també gòtic, neoclàssic i barroc.
Abandonat i mínimament restaurat, vol esdevenir un espai per l'art que pregunta i obre en el Berguedà i per tot Catalunya.
En la pandèmia, l'art ens acull, cuida i energitza.
Visita'l i t'enamorarà!!!


La Biennal Romànica del Berguedà com exemple de cultura

La Biennal Romànic del Berguedà amb els ulls de Picasso del 2019, ha estat premiada en els Awards ITB Berlin 2020. Best of Communities & Culture.
Tercera millor proposta turística sostenible del món a la Fira Internacional de Turisme de Berlín.
Mostra la manera creativa, artesanal i col·laborativa com compartim cultura.

Monestir de Sant Llorenç
Una visió de la seva història des del present i pel futur

Un relat íntim, artesanal i apassionant, després d'uns anys d'escoltar la seva memòria de foc i compartir-hi cultura creativa i col·laborativa. El relat comença en les cultures arcaiques del sagrat indoeuropeu, recull la gran confrontació entre els àrabs i berebers de Còrdova amb l’imperi carolingi de Carlemany, explica les diverses construccions de l’església de l’abadia, l’enderroc per terratrèmol i la seva resurrecció des de l’arquitectura i la cultura contemporànies.