Hem iniciat la programació d'estiu amb un emotiu ritual recordant els que han mort pel COVID19, els que l'han sofert, els que els han cuidat, el personal sanitari i els seus col·laboradors i a tothom que hem mantingut l'esperança solidaria en la quarantena i ara mateix.
La poma és un símbol de vida i d’intel·ligència imprescindible per transformar la vida i la terra que tan hem maltractat.
L'Asun, poeta i escriptora, va cloure l'acte amb aquest precís i punyent poema.
Vivim un temps estrany
entelat a la memòria
S’han espellat els calendaris
I els minuts han descarrilat.
Es un temps en que les hores no s’acaben mai
O pot ser no existeixen
Un temps d’absències solitàries
I comiats en veu baixa.
Volem trencar el dia.
Tenim urgència de futur
Avui en obrim pas entre el present oxidat
Per començar a gaudir plegats
De la fotografia, la pintura, la música, la poesia...
La creativitat, l’art i la cultura que ens acaricien l’esperit
Vivim.
Com el millor homenatge als que ja no hi son